La Evolució humana es contraria a la Sensibilitat ?

Cada cop que n'em evolucionant com a les nostres preuades tecnologies es tornem més freds més insensibles, fa uns anys la nostre infància era més alegre i inocent, per exemple els dibuixos que veiem eran bónics amb sentits moralistes de la vida i la germanó, en canvi ara els dibuixos que veuen els nostres nens són plens de violencia i contradicció del sentit correcte de la vida i de la amistat, abans la gente veia una película de cuatre monstres mal fets, i la gente es pasava dies sense poder dormir, en canvi ara els nens estan farts de veure pelicules de assesins en série que torturant a la gent. Que podem esperar de uns nens que ja no tenen por ni respect per a res ni a ningú. Ja no sorten al carrer, ara es quedan a casa matan zombis.

Estem perdent el romantisime i el contacte amb gent, ara en ves de conèixer algú, anar a pendre alguna cosa i donar un passeig, la gent es conèix per internet fingint se'n una persona que és, s'envien una fotogràfia per e-mail i si s'agraden ja tenen cibernovi@s.

L'ésser humà esta perdent una de les coses que els diferència dels animals com és la capacitat de crear coses en les mans, la capacitat de pensar i de arribar a fer grans coses, encara que la capacitat més destacable del ésser es la destrucció del seu voltant.

Jo pensó que deuriem tornar una mica enrere i tornar a tenir aquell romantisisme i inociència, perquè mirant el passat podem compendre el present i millorar el futur. L'evolució de la tecnòlogia no és dolenta, l'únic que deuriem destinar més aquesta finalitat en alguna cosa per millorar el nostre món i no la nostre comoditat. Al final acabarem sense tenir allò tan bònic que no més veiem per televisió... com les nostres muntanyes, ésser vius i nosaltres mateixos.

Com deia el filòsof Aristotels:

"La divinitat està en el punt intermedi"